Fairtrade

Al Sainsbury's (una cadena de supermercats com podria ser Mercadona), em vaig trobar al davant de dos paquets de sucre idèntics, un dels quals tenia l'etiqueta de "comerç just" i valia 30 penics més. Predicar justícia i solidaritat és fàcil, exercir-la costa, en aquest cas, diners.

El primer que ha de fer un quan es troba en aquesta situació és alegrar-se que li ofereixin la possibilitat d'escollir, perquè en la majoria de casos no existeix. Parlant des del desconeixement, m'atreviria a dir que a Catalunya, llevat d'alguna botiga d'Intermón Oxfam, de comerç just, poc. També està molt bé que obligui al consumidor a decidir, a viure el dilema moral en primera persona de pagar 40 cèntims més per el mateix producte, perquè els rebi algú que està sent tractat de manera injusta. Segons l'economia clàssica, cap consumidor racional prendria la decisió de pagar més si el que busca és minimitzar els seus costos, però per sort sembla a ser que a vegades aquestes hipòtesis fallen.

Després d'haver superat la prova moral i posar al carro el paquet amb l'etiqueta "fairtrade", la primera contradicció em va venir en ment. No és temerari suposar que el "comerç just" busca diferenciar-se del "comerç injust", i que les empreses de comerç just critiquin a aquelles que exploten els treballadors o pagesos de països en desenvolupament, pagant-los misèria per la seva feina o collita. No deixa ser contradictori, doncs, que una empresa tingui la doble moral d'oferir a la vegada un producte "just" i el mateix producte "no tan just", o "millor no preguntis". 

Però en el fons, de contradiccions i dobles morals com aquesta en el món empresarial n'hi ha infinites i de molt més greus, de manera que es pot comprendre. Pitjor seria que no ho oferissin. I ja per acabar, tots i cadascun d'aquests 30 penics de sobrecost, estan justificats pel fet de ser comerç just? Perquè seria per llogar-hi cadires (tot i que no em sorprendria), que Sainsbury's aprofités la bona fe dels compradors per treure més marge de benefici del seu sucre ""just"". 

Tot i així, la conclusió del post és que m'alegra que es pugui comprar justament, ni que sigui sucre, amb normalitat. Que no calgui anar a una botiga especialitzada, i que tampoc calguin etiquetatges sobris de cartró on hi posi ben gran que aquest cafè és respectuós amb el qui l'ha cultivat. Un petit símbol homologat és suficient, un símbol que hauríem de començar a buscar, com un celíac busca productes sense gluten.

Un amic deia que el poder de la societat no radica en el vot, sinó en el consum. Què consumim i què deixem de consumir. I gran part de les injustícies del món se solucionarien si als països emergents, i en concret els seus treballadors, rebessin no un salari digne, simplement un de significativament millor del que reben ara. I si allà augmenten els salaris, aquí augmenten els preus, per poc que agradi, i de retruc, es redueix el consum. Actualment cap empresa pot sobreviure oferint sucre bàsic un 60% més car que els seus competidors pel simple fet de ser més "ètic", però sí que experiments com els del Sainsbury's, per contradictoris que siguin, donen el poder de decidir quin tipus de món volem a tots i a cadascú de nosaltres.