La roba low low cost

Cada vegada que entro a un Primark (també aplica al Decathlon), tinc sentiments dividits. Vendre roba a preus tan irrisoris com samarretes a un euro i mig, o guants per 75 cèntims no sé si és promocionar el consumisme o la descripció d'eficiència econòmica.

La primera i mes òbvia crítica és que la produeixen a alguna fàbrica perduda per Myanmar, Turquia, o Vietnam, amb treballadors que amb un dia cobren el que aquí la gent cobra amb 5 minuts. Però que jo sàpiga, Inditex o H&M no produeixen a l'Hospitalet del Llobregat amb condicions laborals dignes, precisament. Així que d'enfangats, ho estan tots, i aquest post no tracta de descobrir "qui més".

L'origen de la roba és tapar-se les vergonyes i abrigar-se. Recentment, també serveix per definir l'estil d'una persona i tan Primark com l'exèrcit de marques d'Inditex els ofereixen tots. En un mateix establiment pots comprar un esmòquing i uns pantalons texans esparracats. La oferta és similar, però els preus poden ser el doble o el triple en una botiga i en una altra.

Un dels motius pot ser la qualitat. De teixits no en tinc molta idea però m'atreviria a dir que és similar, que una camisa de cotó és una camisa de cotó, hi tingui una frase coquetona o hi tingui un cocodril brodat al pit. Segurament la segona serà lleugerament més cara de fabricar, però no el suficient per justificar pagar-ne deu vegades més.

Tot i així quan comprem roba no només comprem fils i fibres ordenades, paguem per moltes altres coses. En aquest negoci hi ha una gran diferència entre el valor i el preu del que es ven. I el que fan les marques és gastar-se milionades en publicitat, crear modes, patrocinar famosos, obrir botigues al centre de la ciutat..., perquè ens pensem que una samarreta amb ratlles horitzontals té més valor que una amb ratlles verticals perquè ara es porten més. I si té més valor, es pot vendre més cara. 

Per mi, el valor d'uns pantalons del Zara i uns del Primark és més o menys el mateix. El valor de "són del Zara", "estan de moda" o "comprar-lo a Passeig de Gràcia", és més aviat negligible. Per tant, Primark el que fa és cobrar per la roba el que costa* (i una mica més perquè el negoci s'aguanti), i no per tota aquesta llista de valors ficticis que ens intenten vendre. 

L'avantatge de les multinacionals és que les seves comptes són públiques. Un cop d'ull als estats financers de les dues companyies permet argumentar si l'exposat anteriorment està passant:

Vendes	6.411 M€	11.594 M€
Benefici	875 M€	2.962M€
Marge	13,3%	23,2%

Només Zara ven una mica més que doble que Primark, però guanya tres vegades més que el seu competidor. A on van aquests diners? A aquells que ja en tenen, al senyor Amancio Ortega i altres accionistes, que diran que la seva empresa "crea valor". I tenen raó, creen roba, de la mateixa manera que Primark ho fa, i simplement la venen més cara. És una llàstima que no es pugui segmentar els costos segons producció, publicitat, salaris, lloguers... perquè més coses sortirien a la llum.

Ara bé, em temo que l'estratègia de Primark d'oferir preus tan baixos té poc a veure amb equiparar valor i preu. Té més a veure amb el raonament "amb el costa una samarreta al Zara, me'n puc comprar dues al Primark!" que intenta induir a molta gent. I això només té un nom: exaltació al consumisme.


* Una alta qüestió és com pot ser que costi tan poc