En sentir això, em vaig quedar com el nen de la foto. Estava fent una primera sel·lecció de potencials cotxes a comprar, i a tots els concessionaris em feien la mateixa oferta: el cotxe val tant, però si esculls la opció de finançar-lo amb nosaltres te'l rebaixem mil euros.
Al primer que m'ho va proposar, li vaig posar la millor cara de dubte que tenia, i li vaig dir: "Perdona si els meus principis d'economia fallen però, tinc entès que si vosaltres em financeu a mi, jo hauria d'acabar pagant més, i no menys. On està el vostre negoci?". El comercial ja tenia la resposta preparada: resulta que ara les companyies d'automoció tenen una empresa financera associada, de manera que el cotxe te'l ven Renault i el crèdit te'l fa Renault Finance. De manera que a Renault Finance li interessa que financis amb ells i no vagis al banc a demanar el crèdit, per això et fan el descompte.
I la primera va colar.
Al segon concessionari em van explicar més o menys el mateix, i vaig sortir d'allà content perquè em rebaixaven el cotxe simplement per aplaçar els pagaments. Però el tercer comercial va cometre un error garrafal... Va donar massa informació al consumidor (allò que els mercats estan formats per agents racionals i infomats y ya tal), i em va imprimir el pla de finançament. Em descomptaven 740€ per finançar un cotxe, que tenia un preu final de 15.170 €. El comercial mostra com funciona: si faig una entrada inicial de 6.000 €, ells hi posen els 9.682 € restants. Després hauré de pagar durant 49 mesos 110 € al mes. La trampa psicològica és senzilla: el pobre comprador assumeix que es pot permetre aquesta quantitat al mes sense preocupar-se gaire en durant quant de temps ho haurà de pagar. Però 49 mesos son més de 4 anys, que pica més. Al final de tot, haig de fer un pagament de 6.347 € que em puc estalviar si renovo el cotxe amb ells, una altra trampa de llibre que no comentaré per no perdre el fil.
En veure això, vaig fer la pregunta del milió, la més òbvia, i que poca gent es deu fer: perdona, i tot això, quant suma?
Amb sort ja us n'he colat una. Tornem al paràgraf anterior: "tenia un preu final de 15.170 €. [...] si faig una entrada inicial de 6.000 €, ells hi posen els 9.682 € restants". No suma! Gastos de formalización i conceptes varis. Al final resulta que si sumes tots els pagaments, un cotxe que al comptat val setze mil, el compro per quinze mil cent, i n'acabo pagant disset mil sis-cents!
On està la trampa? Doncs que m'obliguen a endeutar-me amb la marca, de manera que em venen dos productes (un cotxe i un crèdit), i no un de sol com el subconscient sembla indicar (un cotxe finançat). Com que són dos productes diferents, els preus són independents. T'estalvies 740€ per la compra del cotxe a canvi que et fregeixin a interessos, del 7,12% TAE per ser més precisos, i en pagues 1.200 pel crèdit.
Misteri resolt. Quan una cosa sembla massa bona per ser veritat, és que no és veritat. L'economia de mercat en la qual ens trobem es basa en que agents racionals prenen decisions informades, però resulta que ni una ni l'altra. Grans problemes que tenim avui en dia (preferents, hipoteques que no es poden pagar, factures de la llum que no s'entenen, targetes de crèdit al 27% d'interès...) existeixen perquè gent intel·ligent i formada aprofiten que la resta no ho és tant per treure'n rèdit econòmic. La solució passa per regular. L'estat no pot permetre que milers de persones surtin contentes d'un concessionari per haver-se comprat un cotxe, segurament per sobre de les seves possibilitats, i que creguin que s'han estalviat diners per haver escollit la opció de finançar.
Finança, que et surt més barat!
Reviewed by marc
on
12:21:00
Rating:
Reviewed by marc
on
12:21:00
Rating:
Estimat Marc,
ResponEliminacoincideixo amb tu en que probablement en aquest estat hiperregulat, que des de petits ens tracta de tontos; a curt termini no hi ha millor solució que més regulació (i no em semblaria malament una llei per a contractes senzills).
Tot i així, a llarg termini, crec que si realment l'estat es vol preocupar de nosaltres el que hauria de fer es ensenyar els conceptes economics i financers basics a les escoles, que tant necessaris son per a entendre el mon en el q vivim (tot i que aixo va en contra dels interessos politica d'alguns).
Finalment, si ens preguntem que passaria en un estat lliure (o quasi) de regulació, ens trobem sense resposta; doncs no sabem com s'associaria la gent si jo tingués la falsa sensació de que papa estat sempre es al nostre costat. De tota manera, no m'extranyaria per exemple, que els ciutadans fossin mes conscients del que firmen, que davant d'això (i sense tanta burocratització) les empreses simplifiquessin els contractes, o que apareixessin associacions de consumidors que s'ocupessin del problema.
Cert Oriol, m'encantaria que en un futur pròxim la gent fos capaç de detectar aquestes enganyifes de manera que ja es deixessin de practicar, i aquest post intenta remar en aquesta direcció.
EliminaEls conceptes econòmics i financers i si interessa o no, és un tema que volia tractar però em dona per un post sencer, que tard o d'hora faré.
I pel Papa Estat... en el cas dels cotxes l'Estat no hi pinta res, la majoria de persones finançarà el cotxe i l'acabarà pagant sense problemes. No el finança perquè l'Estat ja el rescatarà amb subvencions, i lleis anti desnonaments de cotxes, el finança perquè ni percep que al final acabarà pagant més.
Bon any!