Campaments d'Estiu

Vaig escoltar d'un filòsof que "per gaudir d'un got d'aigua, has d'haver passat set". De la mateixa manera, per valorar una dutxa d'aigua calenta, un matalàs, internet, o tots els "luxes" del món modern, va bé passar uns dies sense ells. I el sorprenent és que, quan els recuperes, el que trobes a faltar és la vida a un campament a alta muntanya, amb no més possessions de les que caben a una maleta.

Recomano a tot pare que estigui llegint aquestes línies que faci el possible per inscriure el seus fills al Cau. L'etapa com a escolta és una de les millors experiències vitals que es poden tenir a la joventut, però són els anys com a monitor els que realment han transformat la meva personalitat. Perquè només quan tens la capacitat de preguntar-te "per què necessitem tant?" podem intentar buscar-ne la resposta.

Aviso que no la tinc, però viure campaments d'estiu any rere any planteja seriosos dubtes a l'assimilada "perquè com més millor". Allà dalt, portar una samarreta de marca només augmenta la decepció quan s'embruta, la utilitat dels mòbils és que diuen l'hora, es valoren els cotxes per la capacitat de transportar persones, i cada quilo de més que poses a la maleta és un quilo que hauràs de carregar durant la ruta. He après a valorar l'important: l'aigua, mantenir la temperatura corporal, aprofitar les hores de Sol. Hem vist cels estrellats d'aquests que només surten a les revistes, que no deixen d'impressionar-me per més nits que hagi gaudit, i que fan adonar-te de l'insignificant que sóc, i de l'insignificant que és la raça humana i la Terra. I quan fa fred, no hi ha res millor que una abraçada o ajuntar-nos més, perquè a diferència de la calefacció, també escalfen el cor.

El que a un campament falta en material, ho suplim amb emocions. I és que quan estàs rodejat d'amics, alguns de tota la vida, alguns de fa pocs dies, i de cent nens amb l'objectiu d'educar-los i divertir-los, com pots no passar-ho bé? D'acord, ens enfadem si algú es repenja, fem crits quan els nens no ens fan cas, i el cansament no ajuda a ser la persona més amable del món. Però aquests aspectes negatius queden totalment eclipsats per les converses, riures, experiències viscudes, i el sentiment de pertànyer a aquest grup magnífic de persones. 

I posant-me una mica seriós i teòric des del punt de vista econòmic, em pregunto si una societat es podria aguantar com s'aguanta un Cau, basat en el voluntariat, el companyarisme i les ganes de passar-s'ho bé, consumint no més que el necessari. Suposo que no, perquè si campaments d'estiu són possibles és perquè hi ha uns pares al darrere que amb el seu treball paguen tota la infraestructura necessària per dur-los a terme. I és que als monitors ens paguen amb experiències i emocions, però el prat, el transport o el menjar, s'han de pagar, com tot en aquesta vida. Però que no sigui possible extrapolar-ho no vol dir que no en poguem treure lliçons interessants: que les relacions personals són la base de la felicitat, que la senzillesa evita molts problemes, o que la Natura és simplement meravellosa. 


Pd: S'acaben campaments i s'acaba una etapa. He estat set anys creixent i aprenent d'uns nens que a partir d'ara seran monitors com jo, dels quals no podria estar més orgullós. Gràcies Parejo, Marc, Mariona, Paula, Èlia, Rifà, Samper, Xevi, Chiki, Gemma, Andrea, Clàudia, Laia i Mar per totes aquestes experiències i aventures junts.