Decisió final: MiT

Acabo d'acceptar l'oferta per fer un Doctorat en Economia al Massachussets Institute of Technology (MiT), a Boston, pel que diuen les estadístiques, el millor programa de doctorat que existeix, segurament juntament amb Harvard.

No ha sigut un procés fàcil. Primer perquè m'han hagut d'acceptar, han sigut anys d'esforç i perseverança, passar de ser enginyer a economista no es fa de la nit al dia. Però més difícil ha sigut escollir, Stanford ha presentat molta batalla.

Al setembre me'n vaig per (com a mínim) 5 anys, no sense dubtes, no sense por, no sense pensar amb tota la vida que em perdré aquí. Però marxo per tornar i perquè se m'obrin oportunitats que no tindria si em quedés. Seran anys durs, lluny de casa, a 6 hores de diferència i amb temperatures mitjanes a l'hivern per sota dels 0 graus. Però també aprendré moltíssim i dels millors, i estaré rodejat de gent igualment excel·lent. Escriure una tesis doctoral fa respecte, tenir un gran interrogant quan acabi també, però espero que tot surti bé.

I acabo aquest post recordant a tots aquells que d'una manera més o menys directa, han fet possible aquest somni, que tot just comença: a la Judit Valls per estar al meu costat en tot moment i decidir seguir-me, a en Jordi Galí, Jaume Ventura, i Miguel Àngel Barja per les cartes de recomanació, que han sigut crítiques, a l'Andreu Mas-Colell, l'Elsa Artadi, Pol Antràs, Edouard Schaal, Isaac Baley i Aitor Laquesta per la motivació i insights que m'han donat, a en Mikel Petri, per hospedar-me i ser el meu mentor, i a tots als amics que han suportat les meves explicacions i dubtes. I finalment a Fundació Obra Social La Caixa, per haver-me concedit la Beca.