T'apliquem el canvi que volem, però sense comissions!

Us imagineu anar a qualsevol botiga, preguntar-li al venedor quan val un producte que ofereix, i que us respongui "no ho sé", o fins i tot "tranquil, és gratuït"? I que hagis de treure mòbil i calculadora per conèixer quan estàs pagant per aquell servei. Doncs si fa no fa, és el que passa amb els bancs.

Dissabte marxo a Estats Units, i fins ahir al vespre no vaig caure que necessitava canviar euros per dòlars, operació que normalment s'ha de demanar amb antel·lació. Sumant que divendres és festa, no podia haver apurat més (com em va passar amb el Passaport). He trucat al banc i afortunadament tenien 260$ que algun client havia retornat dies abans i encara no s'havien emportat a serveis centrals. Els he anat a buscar, no sense abans fer alguna pregunteta. I no sé si em prenen per tonto, o ho són ells. M'inclino per la segona, tot i que substituiria la paraula tonto per ignorant, o mal preparat. Dues preguntes he fet, cap d'elles ha trobat resposta.

Quan es viatja a l'extranger tenim dues opcions, canviar els diners abans de marxar i pagar les coses en metàl·lic o pagar amb targeta, que et fa el canvi automàticament. Com podem saber quina opció surt més barata? "Cap de les dues operacions té cap comissió", diran els del banc, que traduit significa "no et cobrem per fer el canvi, però t'apliquem el canvi que ens surti". És a dir, hi ha un canvi EUR/DOLLAR oficial, al qual el banc hi té accés, i el que fan és oferir-te aquest canvi més un cert percentatge. Aquest percentatge (2-5%) és la comissió implícita que aplica el banc, i pot ser diferent quan es paga amb targeta i quan se soliciten els bitllets. 

He preguntat per aquests dos percentatges, a dues persones diferents, i ningú m'ha sapigut respondre. Tenia davant dels nassos un paper on em donaven 1.19 Dòlars per cada Euro. En preguntar-li sobre quin percentatge estaven afegint, semblava que li parlés xinès:

― Perdona, aquí quina comissió apliqueu?

― Comissió? No hi ha comissió, aquest és el canvi que oferim
― Ja, però d'aquest canvi, quin percentatge sobre l'oficial apliqueu? ― insisteixo.
― Ah, això ja no ho sé. ― i m'he quedat amb el dubte de si no sabia quin percentatge li aplicaven o si no sabia que existia aquest percentatge.

Amb la targeta ha sigut quelcom similar. Arribant a casa he fet números. He pagat 218€ per tenir 260$, i al mercat oficial n'hagués pagat 209€. M'han carregat 9€ sense enterar-me'n, un 4.3%. Em queixo que es cobrin comissions? No, d'algun lloc han de fer negoci els bancs. És massa o és poc? Ho trobo excessiu, però és el que hi ha. El que m'indigna és la manca d'informació. El venedor no ho sap, i el client es creu que la operació li surt gratis (com passava amb el finançament del cotxe). Jo he canviat pocs Dòlars, però una família de viatge fàcilment pot necessitar-ne 2.000$, i pagar uns 80€ per la operació. Com a mínim, tenen el dret a saber-ho!

El sistema financer és complicat, i els empleats de la banca estan acostumats a fer ingressos i retirades de diners, firmar targetes de crèdit i poca cosa més, amb gent que diu "amén" a tot (al cap i a la fi, jo també he acabat "passant pel tubo"). Un negoci basat en la ignorància dels clients, i a vegades fins i tot del qui ven el producte, ens ha portat més d'un gran disgust. Perquè no es repeteixin, calen dues coses: transparència i a falta d'aquesta, educació fiancera.

Nota: per aquells qui hagin de fer un canvi de divises important a un altre banc, recomano moltíssim TransferWise. La mateixa operació, m'hagués costat 2€, un 77% menys! O dit d'una altra manera, per pagar 9€ en comissió hauria pogut aconseguir 2.300$.