El futur cost del Passaport

Com a economista en potència, és frustrant estudiar models que indiquen com hauriem d'actuar de manera òptima i no aplicar-los a un mateix, o no entendre perquè són així. I és el que m'ha passat avui.

Per posar-nos en situació: aquest matí m'havia de renovar el DNI i el Passaport. Però jo, feliç, fins ahir a quarts d'una no vaig caure que per fer-ho necessitava una foto de carnet i els documents caducats. El DNI a la cartera, la foto la podia fer a un fotomatón del metro (on per cert, m'he hagut d'agenollar perquè no hi cabia, per això la foto del DNI està amb un angle extrany), però el Passaport era més complicat, perquè estava a Sils.

Per sort el meu pare treballa a Barcelona i l'únic que havia de fer és demanar-li i ser a les 8:30 al Clot perquè em pogués donar el Passaport. Quan vaig tenir aquesta brillant idea ell ja dormia, i avui m'he despertat amb un Whatsapp dient que me'l portava, però que no caducava fins al 2020. La resposta ha estat automàtica: "gràcies, però si no està caducat ja el renovaré quan toqui". Tot, per dormir mitja hora més.

Però ara hi penso, i he canviat mitja hora de son per (i) haver de demanar una altra cita prèvia, (ii) haver de despertar-me aviat per anar-hi, (iii) haver de fer el trajecte, (iv) haver de fer la cua, (v) haver de fer tot el tràmit de renovar el passaport i molt important, (vi) haver de pagar 26€, ja que em queda poc per deixar de ser família nomerosa, que et permet fer aquest tràmit de manera gratuïta.

I el curiós és que potser no de manera tan explícita, però ja n'era conscient de tot aixó quan he dedit dormir una mica més. He decidit pagar un cost molt elevat d'aquí dos anys abans que un cost petit avui mateix (qui no ho ha fet mai?). Els economistes ho justifiquen amb un factor de descompte, normalment escrit amb la lletra beta β per expressar que en igualtat de condicions, un benefici present és més desitjat que un benefici futur, i al revés, un cost futur és menys amarg que un cost present. I és que si aquests 26 € me'ls haguéssin ofert avui per anar fins al Clot (30 min de bici), de ben segur que ho hagués fet.

Però segueixo sense entendre-ho. El valor de 26€ pot variar, però el del meu temps no, i és possible que amb l'edat augmenti. I és que aquest cost que he evitat pagar avui, d'aquí dos anys serà inevitable, i en el moment que l'assumeixi, serà en el present. (Només argumentant que en aquests dos anys tinc una probabilitat considerable de morir i no haver-me de renovar mai el Passaport estaria satisfet amb la resposta, però espero que no sigui el cas.) Llavors, perquè segueix semblant fàcil decidir dormir mitja hora més? Segurament molts de vosaltres haguéssiu optat per la mateixa opció, i hi ha mil casos on optem per el "ja ho faré demà", sovint sabent que cada dia que passa el problema esdevé més gros.

Els economistes poden saber moltes matemàtiques, optimitzar problemes i anar a grans universitats, però jo, que sempre he sigut més fan dels consells de les àvies, avui he traït el "no deixis per d'aquí dos anys el que puguis fer avui".