El dilema de la pala llevaneu

En un poble aïllat on casi mai hi neva, hi ha una forta nevada i  només una ferreteria que vengui pales per treure neu. De ben segur que s’acabaran. És just augmentar-ne el preu?

En una enquesta realitzada al Canadà fa uns anys, el 82% dels enquestats van respondre que no ho era (el percentatge en els enquestats amb formació en economia i empresa era molt inferior), però si es decideix que no és just una altra pregunta és obligatòria: quina és l’alternativa? Perquè ser anti capitalista és molt fàcil, però argumentar-ho no tant.

La solució més fàcil és que s’emportin les pales “els primers que arribin”. Però no és igualment injust que els qui viuen al costat de la ferreteria, o els qui no treballen, tinguin un enorme avantatge i deixin a l’altra gent sense poder fer res contra la neu que s’acumula al davant de casa seva?

I no només això, si es mantenen els preus, què ha de fer el botiguer comença a rebre WhatsApps d’amics i familiars demanant que els hi reservin una pala? No seria molt diferent als amiguismes que es denuncien a la política. 

La versió capitalista diu que el valor d’una cosa és el que s’està disposat a pagar per aquesta, i que per tant que augmentant els preus s'emportarà la pala llevaneu aquell qui més necessitat en tingui. Però no és del tot cert.  Com més diners té una persona, menys valor els hi dóna, per tant a una persona rica que les pales valguin 5 euros més li importarà poc, mentre que a algú amb dificultats per arribar a final de mes poden significar la diferència entre comprar-la o no, encara que la necessiti igual que la persona adinerada. 

No és fàcil trobar una solució argumentada i coherent a aquest dilema (o potser impossible, i per això sempre tindrem el debat de la importància dels diners), però després de plantejar tantes preguntes potser que en resolgui alguna. He decidit fer una petita trampa i proposar una tercera solució, 100% coherent, dins la dinàmica capitalista actual, i que beneficia a tothom: llogar les pales. Si valien 10€, es lloguen a 5€ per tres hores, suficients per netejar l’entrada d'una casa, i en un dia es poden fer tres torns. Els compradors s’estalvien 5€ i tenir una pala llevaneu que qui sap quan la tornaran a necessitar, i el botiguer guanya 5€ més per pala i acaba el dia amb les pales per llogar-les en una propera ocasió.

 Tot i ser una pregunta hipotètica i trivial, la solució de bon tros que no ho és, i podria propiciar un debat etern. Al cap i a la fi, el dilema serveix per representar la dificultat d'ordenar necessitats i preferències, definir "a qui si" i "a qui no". Fins ara, el millor que ha inventat la humanitat són uns papers que qui en té més guanya, i estem lluny de crear una mètrica objectiva per definir la justicia, i definir qui es mereix la pala llevaneu.