El mico i els analistes

En un capítol d’Economia en Colors en Xavier Sala-i-Martin parla, sense dir-ho explícitament, de la teoria del mercat eficient, que en poques paraules, defensa que no es pot predir què faran els mercats financers. És comú utilitzar la metàfora del mico ensinistrat tirant dards a una pàgina del Wall Street Journal, però jo prefereixo fer servir la funció =ALEATORIO() de l’Excel, que els ordinadors no mengen plàtans. 

Un llibre per saber-ne més

L’experiment és senzill: al 2 de gener de 2015 vaig apuntar-me les "Top 5 Recomendaciones" d’un diari d’economia espanyol, i volia comprovar si l’Excel sabia més de borsa que “los analistas”. No vaig necessitar cap mico perquè em triés cinc accions, vaig generar cinc números aleatoris entre l’1 i el 35 i BME, Enagás, FCC, Repsol i Sacyr van ser les empreses afortunades. Havien de competir contra les recomanacions dels experts Sacyr, OHL, Acelormittal, Técnicas Reunidas i, aguanteu el riure, Abengoa.

La teoria del mercat eficient defensa que tota la informació disponible d’una empresa està reflectida en el preu de l’acció. Aquesta informació també inclou expectatives, és a dir, el raonament "les accions de Tesla pujaran perquè en el futur serà el líder del mercat dels cotxes elèctrics" és incorrecte. És cert que, probablement, Tesla acabi sent el líder del sector automobilístic de les properes dècades. Però si mirem la cotització de les seves accions veiem que han pujat espectacularment, tot i que encara és una empresa jove comparada amb Volskwagen o General Motors. El mercat ja ha predit que guanyarà molts diners en el futur i les accions ja han pujat, és massa tard per comprar esperant que pugi encara més. El que mourà les accions d’ara en endavant serà tota la informació desconeguda avui dia, i per tant no es pot predir.

Si a aquest fet li sumem la tendència a optimista dels mitjans de comunicació, i els interessos d’alguns agents econòmics en fer moure el mercat a la seva voluntat, qualsevol intent de recomanació o predicció  és, en el millor dels casos, inútil, i en el pitjor, contraproduent i malintencionat. Tirant d’hemeroteca, l’any passat la majoria de diaris van errar en les sevesprediccions alcistes, i sembla que aquest any van pel mateix camí.

Però tornem a l’experiment. Després d’aquesta introducció, no és difícil saber qui ha guanyat: l’Excel. Tot i que el guanyador absolut ha sigut una tercera cartera, l’ÍBEX-35. El següent gràfic mostra l’evolució de les dues carteres i de l’índex.

A la cartera dels experts se li pot atribuir un èxit de mig any, preludi del desastre. L'avantatge de recomanar comprar però no quan vendre, és que la majoria de compres poden ser justificades si es ven al moment correcte. Però comprar l'acció d'una empresa en problemes simplement perquè ha estat molt castigada i es pot revalorar, tot i que al cap d'un any i mig valgui la meitat del que val ara, és com travessar un polvorí amb una bengala encesa: en pots sortir viu però segueixes sent un temerari, per no utilitzar paraules grolleres.

Gran part del puja i baixa a degut a l’elecció d’Abengoa com a una gran recomanació. Al gener de 2015 els rumors que alguna cosa anava malament ja s’havien estès i les accions havien caigut considerablement. El analistes consideraven que era un problema menor en un arravatament especulatiu recomanaven comprar. Durant els següents mesos la volatilitat d’Abengoa va ser molt elevada i va arribar a pujar molt en qüestió de setmanes, però el temps posa les coses al seu lloc i actualment ni cotitza a l’Íbex.

La següent taula mostra en més detall la pèrdua de valor generalitzada de les accions de les dues carteres, només Enagás se salva dels números vermells. Veient aquests resultats, com es pot tenir la cara d’anar recomanant empreses a la babalà? I el problema no és només del diari en qüestió, ja que el diari fa una mitjana de varies entitats que cobren per dir compra o ven i inventar-se un preu objectiu. Les falses recomanacions no són un cas aïllat, són sistèmiques.

A més, aquestes empreses i assessors no només recomanen què comprar i què vendre, també s’atreveixen a predir a quin preu arribarà l’acció. El truc és senzill, mentre no diguin quan, qualsevol valor és més o menys justificable, tard o d’hora la cotització tallarà al preu objectiu, o no? Malauradament sembla que tampoc, o no amb un any i mig. La última taula resumeix, per les cinc empreses recomanades, el preu objectiu que tenien i lo lluny que s’hi han quedat. Només Sacyr ha aconseguit superar-lo, i Técnicas Reunidas s’hi va acostar. No fa falta fer cap més comentari.

En definitiva, aquest estudi matusser però empíric i sense trucs demostra que de les recomanacions millor allunyar-se’n. La seva raó d'existir és la mateixa que la de l'horòscop, hi ha gent que hi creurà tot i tenir una utilitat nul·la. 

El meu consell, compartit per molts economistes i inversors, és: invertir en ETF indexats, productes financers que segueixen l’evolució d’un índex com pot ser l’Íbex 35, el Dow Jones, o les majors empreses del món. Assumir que no en tenim ni idea de què passarà amb els mercats, però que a la llarga és millor invertir els estalvis que guardar-los a sota al coixí. I un consell gratuït: no et fiïs de qui reparteixi consells i recomanacions, i menys si cobra per fer-ho.