O millors condicions o més feina

Avui dia 1 de maig, dia dels treballadors, tots surten a reclamar millors condicions laborals i millors salaris però, on són aquells que ni tenen condicions laborals ni salaris perquè no tenen feina?

Desitjar millors condicions laborals i cobrar més està en el dret de tothom, però és important que s’entengui quines implicacions socials tenen aquestes reivindicacions. De la mateixa manera que lluitar contra la deslocalització és lluitar contra el desenvolupament dels països emergents, exigir un millor mercat de treball és fer la vida més difícil a aquells que hi volen accedir.

I és que de manera natural, la qualitat del treball no pot augmentar mentre hi hagi un 4 791 400 persones desitjant treballar, i segurament per menys del que s’ofereix actualment. Perquè el mercat de treball, amb les seves peculiaritats, també es regeix per la llei de la oferta i la demanda, on el producte som tots els potencials treballadors i la oferta són els llocs de treball disponibles. El preu que paguen les empreses pel nostre esforç, és el salari.

Llavors si un treballador desitja que li puguin el salari i l’empresa no ho fa, quina és l’alternativa? O callar i seguir treballant o deixar la feina i buscar-ne una de millor. Si s’opta per la segona opció, 1. a l’empresa li serà facilíssim trobar algú que el substitueixi i segurament a un menor cost, 2. bona sort en trobar una altra feina. Fins que la gent no tingui millors alternatives a treballar en sous i condicions precàries, no es pot pretendre que aquestes millorin.

I si s’intenten millorar artificialment mitjançant lleis per protegir els treballs existents, el que s’està fent és perjudicar a tots aquells que n’estan buscant. Com més alt sigui el salari mínim i  com major sigui la indemnització per acomiadament més difícil és que una empresa decideixi contractar a algú, i més encara si volem que aquest contracte sigui indefinit.

Això no vol dir que el treball hagi de ser precari i mal pagat, vol dir que la societat hauria de centrar els seus esforços en crear llocs de treball i no en sobre protegir els existents (i a ultra protegir als públics) a costa de milions de persones que busquen oportunitats, sobretot joves. De manera que, primer treballem tots, i després queixem-nos junts per millorar-ne les condicions, i no al revés. De fet, si s’aconseguís que tothom tingués feina, les condicions laborals millorarien automàticament, perquè el treballador sí que tindria alternatives que ara no té.

I per crear feina podem fer dues coses. Creuar els dits i esperar a que a la resta de països els hi vagin bé les coses i tinguin diners per venir-se a gastar a l’estiu, i ens comprin oli i taronges, o canviar significativament el model que tenim. I canviar-lo porta temps, dècades, però el primer pas per aconseguir-ho és que hi hagi la voluntat política de fer-ho, que actualment no existeix.

En definitiva, desitjar millors condicions laborals és lògic i la gent té tot el dret a manifestar-se per elles, però no existeix cap vareta màgica (ni llei) que ho pugui aconseguir d'un dia per l'altra mentre hi hagi gent que no demani un millor treball, que simplement demanin feina.