#samataopaco!

Avui ens hem despertat amb en Franco a terra, i sembla que ningú s’atreveix a condemnar-ho. Tant a les xarxes socials com tertulians com entrevistats al carrer coincideixen en què l’estatua no havia d'estar allà, que és un greu error de l’Ajuntament, i que no els estranya el que ha passat. N’hi ha molts que ho celebren.

Fins a quin punt l’autoritat moral d’alguns és suficient per a justificar accions vandàliques com la d’aquesta nit? Tirar ous, posar-hi una estelada o una nina inflable encara, es podria haver fet un concurs per veure qui és més original trolejant la pobra estàtua, però tirar-la a terra i partir-la en dos és anar massa enllà.

Que Franco va ser un dictador i responsable de l’endarriment del progrés a Espanya a mitjans del segle XX ningú ho discuteix. Es pot repudiar tant com es vulgui la seva figura però la història és la que és, i ens agradi o no, s’ha de respectar.

Quin dret tenen quatre indignats per decidir que l’estàtua no pot estar exposada al Born i tirar-la a terra? Hi ha milers de persones indignades per ella, però suficientment cíviques com per deixar-la tal i com està. En aixó consisteix la llibertat d’expressió: jo m’expresso i si les meves idees no t’agraden, tu expresses les contràries.

I és que si destruir una estàtua és “llibertat d’expressió”, cremar banderes d’altri també es podria considerar que ho és. I jo vull viure en un país que si un ajuntament penja una estelada a la rotonda principal del poble, a ningú se li passi pel cap cremar-la, i també que si oneja una rojigualda per algun lloc, també sigui respectada.

I per acabar, una mica d'humor i cultura