Avui en dia se
celebra més passar d’un contracte laboral temporal a un d’indefinit que passar
de l’atur a trobar un treball temporal. Malauradament hi ha masses persones
que van de contracte en contracte, sense estabilitat en la seva vida ni
capacitat ni motivació per progressar. I mentre estant els sindicats... l’únic
que fan és queixar-se dient que “9 de cada 10 contractes nous per a joves és
temporal”. I si és tot el sistema que ha de canviar?
Primer deixeu-me
aclarir aquesta fal·làcia del “9 de cada 10”, perquè malgrat no ser positiva, no
ha d’impressionar més del que toca. I és que per definició, es realitzen més
contractes temporals que fixos, ja que tenen una menor duració i per tant major
rotació. Per exemple si un bar contracta un cambrer indefinidament, i el bar
del costat contracta un cambrer de forma temporal, amb contractes de 3 mesos de
duració com al còmic, al cap d’un any podríem dir que “4 de cada 5” contractes són
temporals, malgrat que a efectes pràctics (tots dos cambrers han treballat
durant un any), és el mateix. Una altra cosa és la seguretat d’aquell cambrer
indefinit, i les condicions laborals que puguin tenir un i l’altre. Si no ens
agrada el contracte laboral, perquè no abolir-lo?
La coexistència
del contractes indefinits i temporals beneficia a un col·lectiu i en perjudica
a dos. Perjudica als treballadors temporals i als aturats, i beneficia als
indefinits. I és que passar de temporal a indefinit capgira gran part dels
incentius i motivacions que pot tenir una persona al treballar.
- Es passa de “d’aquí dos mesos se m’acaba el contracte” a “cada mes que passa és més car despedir-me”.
- De “més val que m’esforci per renovar el contracte” a “més val que el nou s’esforci si vol renovar el contracte”.
- De “el que m’importa és rebre un salari” a “si l’empresa va bé, a mi m’anirà bé”.
- L’empleador passa de “no val la pena invertir en aquesta persona que no tenim clar si renovarem” a “formem-la, que la nostra relació va per llarg”.
I podríem seguir.
Pocs temes econòmics creen tan consens entre economistes com el fet que la
legislació laboral a Espanya crea uns incentius estranys que són en gran part
responsables del 22.7% d’atur al qual ens hem acostumat. Però clar, tres de cada
quatre persones que treballa ho fa sota l’ampara d’un contracte indefinit, els
sindicats viuen de les quotes d’aquesta gent, i els polítics dels seus vots.
Massa gent a qui tocar la moral per més que la causa sigui justa.
El mercat laboral ha de ser flexible perquè l'economia oscil·la, i contra això no s'hi pot fer res, de moment. Si acomiadar a un treballador fos prohibitivament car per l'empresa, aquesta ja arribaria a contractar-lo. Entre l'esmentat, i l'acomiadament lliure, hi ha una gran varietat de grisos i és on s'ha de trobar l'equilibri entre flexibilitat per l'empresari i seguretat pel treballador. A Espanya, s'ha optat per tenir una gran part de la població amb unes condicions laborals i protecció per sobre del nivell òptim (els funcionaris en són el màxim exponent), a canvi de tenir-ne una petita part que treballa com pot, quan pot i a l'empresa que el vol. Aquests són l'1 de cada 4 treballadors en contracte temporal, responsables dels 9 de cada 10 contractes que s'escriuen.
I aquí està el problema. Si volem reduir l'atur, tenir un mercat de treball més eficient, hem d'eliminar aquestes diferències, el que vol dir rebaixar els estàndards del contracte indefinit per augmentar els del temporal, per tenir-ne un de únic. És cert que som un país turístic, i algun tracte especial hauria de tenir aquest sector, però és que ara mateix estem oferint el mateix contracte a un cambrer d'estiu que a un enginyer recent titulat.
Per voler defensar la dignitat del treball dels que treballen, estem privant de la oportunitat de treballar a molts d'altres, o de fer-ho en condicions precàries. Ja ho vaig escriure aquí, o millors condicions o més feina, i per a mi, viure en un país amb un atur del 18% és inacceptable.
El mercat laboral ha de ser flexible perquè l'economia oscil·la, i contra això no s'hi pot fer res, de moment. Si acomiadar a un treballador fos prohibitivament car per l'empresa, aquesta ja arribaria a contractar-lo. Entre l'esmentat, i l'acomiadament lliure, hi ha una gran varietat de grisos i és on s'ha de trobar l'equilibri entre flexibilitat per l'empresari i seguretat pel treballador. A Espanya, s'ha optat per tenir una gran part de la població amb unes condicions laborals i protecció per sobre del nivell òptim (els funcionaris en són el màxim exponent), a canvi de tenir-ne una petita part que treballa com pot, quan pot i a l'empresa que el vol. Aquests són l'1 de cada 4 treballadors en contracte temporal, responsables dels 9 de cada 10 contractes que s'escriuen.
I aquí està el problema. Si volem reduir l'atur, tenir un mercat de treball més eficient, hem d'eliminar aquestes diferències, el que vol dir rebaixar els estàndards del contracte indefinit per augmentar els del temporal, per tenir-ne un de únic. És cert que som un país turístic, i algun tracte especial hauria de tenir aquest sector, però és que ara mateix estem oferint el mateix contracte a un cambrer d'estiu que a un enginyer recent titulat.
Per voler defensar la dignitat del treball dels que treballen, estem privant de la oportunitat de treballar a molts d'altres, o de fer-ho en condicions precàries. Ja ho vaig escriure aquí, o millors condicions o més feina, i per a mi, viure en un país amb un atur del 18% és inacceptable.
M’han fet indefinit!
Reviewed by marc
on
10:00:00
Rating:
Cap comentari: