Això és un Discurs de Nadal

El Facebook m’ha mostrat un minut del discurs de Nadal de la Queen Elisabeth II, d’aquí he passat al Youtube per escoltar-lo íntegrament, després l’havia de comparar amb el del Rei d’Espanya i aquí estic, escrivint sobre el que he vist. (I perquè qualsevol excusa és bona per fer altres coses quan hauria d’estar estudiant). No cal dir que de comunicació política no en tinc ni idea, però tampoc crec que faci falta tenir un màster per fer-ne un petit anàlisi.

Els castellans diuen que lo bueno, si breve, dos veces bueno. El vídeo de la reina dura 9 minuts, dos dels quals introducció i acabat amb una nadala cantada per una fusió Queen’s Guard i escolanets de Montserrat de dos minuts més. En total 5 minuts parlant amb un anglès com no podia ser d’altra manera, perfecte per a l’oïda. Temps suficient per dir moltes coses, que no es faci curt ni pesat. Acaba, i deixant a l'espectador amb ganes d'una mica més.

Aquí, que estem més acostumats a la quantitat que a la qualitat, hem d’aguantar 13 minuts de vídeo, amb trenta segons de introducció i final amb himne d’Espanya a tota castanya. És dur acabar-lo, i més quan el que es diu és el mateix una i altra vegada per si la gent no entén que "es más necesario que nunca reconocernos en todo lo que nos une", "los intereses generales de la nación deben estar por encima de todo" o que "la ruptura de la ley, la imposición de una idea o un proyecto de unos sobre la voluntad de los demás españoles" fa referència a la situació catalana. Té mèrit no pronunciar Catalunya en tot el discurs quan la meitat d'aquest en parla, i no entenc la obsessió en expressar un missatge tan obvi però sense acabar d'articular les paraules prohibides independencia, Cataluña, problema, i moltes més.

Però passem al contingut, sense analitzar-lo gaire a fons ni entrant en política. El que crida més l’atenció és que del Discurso de Navidad de SS.MM. el Rey Felipe VI, l’únic que té de Nadal és el dia en què s’emet i que acaba amb Feliz Navidad, i l’únic que té de rei és que és qui el pronuncia. El mateix discurs podria colar la “Rueda de prensa del Presidente en funciones Mariano Rajoy”. És lògic pensar que un discurs de nadal ha de ser això, una revisió de com van les coses al país, i que la política és una part molt important d’aquest. Però quan escoltes el de la reina d’Anglaterra s’entén que no té perquè ser així. La tensió política i situació econòmica de la Commonwealth no és la mateixa que l’espanyola, però la reina no en fa ni una sola referència.

És un discurs reial i de Nadal no? Doncs s’hauria de parlar de la reialesa i del Nadal, sembla molt obvi però aquí encara no ens en hem adonat. I què millor que explicar que la popularitat de l’arbre de Nadal remunta als rebesavis de la reina, quan van fer pública una imatge de la Reina Victòria i el Rei Albert celebrant el Nadal davant d’un arbre decorat. O lamentar-se per tots aquells que hauran de passar el seu primer Nadal sense algú estimat a taula, i alegrar-se per aquells nous fills, néts i besnéts que podran ajudar a decorar l’arbre per primera vegada. Alegrar-se pels 70 anys de pau despès de la Segona Guerra Mundial, recordar els caiguts, i acabar amb un missatge d’esperança, “la llum brilla en la foscor” diu. També hi ha lloc per recordar que per Nadal se celebra el naixement de Crist, i que el seu missatge era d’amor. Els ateus poden estar en desacord amb aquesta part, però és totalment respectable que la Supreme Governor of the Church of England en faci referència.

No és estrany que sigui tan admirada amb accions com aquesta. És un missatge en anglès i pels anglesos, però adreçat i aplicable a tot al món, no només a los españoles que se sienten españoles. Family, love, hope i peace són conceptes universals, la Constitución, nuestra historia común, i nuestra gran Nación, sense comentaris.

Per acabar, penjo els dos discursos i si teniu poc temps, no cal que us digui per quin heu de començar. I sobretot, Bon Nadal!

Com fer un Discurs Reial de Nadal