Ryanair i els "damaged goods"

Feia temps que no volava amb Ryanair, i em vaig trobar que ara fan pagar per pujar la maleta d'equipatge a l'avió, i també que t'assignen aleatòriament un seient, sense preocupar-se per posar-te amb els teus companys de viatge. Perquè ho fan això?

El primer que vaig pensar és que hi ha alguna optimització que no entenia. Potser balancejar el pes de l'avió si no va ple, assegurar que l'avió s'emplena en un cert ordre, facilitar que les parelles vagin juntes... Però resulta que a mi i a la Judit (la meva parella), ens van posar un davant de l'altre, no de costat. Òbviament, vam demanar als que teniem al costat si els hi feia res canviar-nos el lloc, i per la nostra sorpresa, a ells també els havien separat!

La qual cosa implica que en el moment que la primera parella va fer el check-in, els quatre seients estaven buits. I Ryanair va decidir, deliberadament, separar-la. Ells diuen que és aleatori, però és absurd pensar que sigui així. Qui deixaria a la sort la distribució si pots tenir un algoritme al darrere que faci el que vols? Quines són les probabilitats que si fos aleatori, ens toquessin seients tan a prop?

Crec que està tot pensat: separa les parelles, però no massa. Separa-les per incentivar-les a pagar, però no massa perquè no s'enfadin, i fes la vista grossa si després es canvien. 

I ens trobem en un nou cas com el de Tesla, en què un bé o servei degradat en qualitat deliberadament sense que suposi una reducció de costos. A Ryanair li és absolutament igual si la parella s'asseu junta o separada, però a la parella no. De sobte, un dret que es donava per fet, s'ha de pagar.

Per injust i empipador que sigui, hi ha una lògica econòmica i racional al darrere. Deixo al lector que en faci la seva valoració. La defensa de Ryanair és: que cadascú pagui pel què desitja. Ryanair ofereix dos productes: volar del punt A al punt B, i volar del punt A al punt B acompanyat de qui vols. En teoria, els ingressos extres de fer pagar per escollir el seient haurien de dedicar-se a reduir el preu de l'altre servei (volar del punt A al punt B), abaratint el bitllet senzill. 

A la pràctica? És molt difícil de saber, ja que potser els preus es mantenen tan barats gràcies a aquests ginys comercials. El que sí se sap i és públic és que té un marge de benefici del 20% i paga un 10% d'impostos. Sembla que hi ha marge. 

Els bens malmesos, si se'm permet la traducció, són més comuns del que semblen, i si bé responen a una lògica empresarial, a nivell social no tenen sentit. Una empresa hauria de maximitzar la qualitat del seu producte i minimitzar-ne el cost, i resulta que, a mateix cost, convé reduir-ne la qualitat!

L'exemple més flagrant i que va començar la literatura és el d'Intel Corp. Venia el processador 486DX per 588$ i el 486SX per 333$. Quina diferència hi havia? Eren el mateix processador, però al barat li havien aplicat una "funcionalitat" extra que el feia més lent!

A mi em van explicar que el capitalisme es basa en la llibertat i la competència, i aquesta competència fa que els marges siguin propers a zero. Que existeixin aquestes pràctiques comercials denota que alguna cosa falla: una altra empresa hauria d'estar oferint el un processador similar al 486DX al preu del 486SX. Lluny de ser anticapitalista, el capitalisme actual necessita reformes, i profundes.