La gent planeja els viatges una
setmana abans de marxar, i si van a Londres i tenen la sort de saber què és l’Sky
Garden, ja no quedaran places disponibles per anar-hi. I el que es perden és
una vista panoràmica i il·limitada de la ciutat, 360 graus, tan de temps com
vulguis, en un ambient relaxat envoltat de vegetació i harmonitzat amb jazz.
Tot a 160 metres d’alçada, i la paraula màgica: gratis. L’alternativa es estar durant
mitja hora en un el·lipsoide de pocs metres quadrats ple de turistes (i tu ets un d'ells) a
135 metres. I no t’oblidis de pagar el 30 euros que val una volta al London
Eye.
D’exagerat no en tinc ni un pèl i
si escric aquestes línies és perquè qui les llegeixi pugui gaudir del mateix
que vaig gaudir jo el passat 8 de desembre. És cert que no es podrien haver
donat les millors condicions: posta de sol despès d’un dia plujós que es
destapa per deixar lloc als últims rajos del dia. Trobar el cel destapat a
Londres és tan comú com un arc de Sant Martí a Barcelona, posats a fer comparacions
meteorològiques. Ara bé, no és Rocket Science, com diuen per aquí, saber a
quina hora es pondrà el Sol amb unes setmanes d’antelació.
Cada façana de l’edifici ofereix
una vista diferent. La sud està dominada pel Shard, una agulla de vidre que
emergeix a l'altra riba del Thames. És difícil desviar la mirada d’aquesta
piràmide de 300 metres d’alçada, l’edifici més alt de la Unió Europea. La
façana Oest mostra Londres amb majúscules, des de Sant Paul’s Cathedral fins al
Parlament. I en aquesta façana et trobes una cosa insòlita, que mai havia vist
abans: uns binoculars d’aquests típics on cap ésser malvat ha posat un
dispositiu que els bloqueja si no hi poses una monedeta. Et permeten llegir l’hora
del Big Ben, a tres quilòmetres de distància. Una infinitat de cotxes circulen
pels carrers, com globus vermells que oxigenen la ciutat. A l’altra banda, les
seus dels grans bancs (els dolents de la pel·lícula) de Canary Wharf són els
principals protagonistes.
Però no escric per explicar-vos
perquè val la pena anar-hi sinó perquè hi pugeu la propera vegada que visiteu
Londres, que tard o d’hora arribarà. Per aconseguir les entrades al dia i hora
indicada, s’ha d’estar al loro! entre un mes i tres setmanes abans de marxar de
viatge i consultar a la web. Pot costar pensar-hi tan aviat, però val la pena i
suposo que les vistes a les avorrides onze del matí (amb el cel ennuvolat,
òbviament), no creen la mateixa sensació.
I no sé perquè em dedico a
descriure el que es veu quan per sort, el senyor Charles Chevalier va inventar
la càmera de fotos, i aquí el meu últim recurs per convèncer-vos de pujar a l’Sky
Garden quan aneu a Londres (i si ni les fotos ho aconsegueixen, que gaudiu del
London Eye)
Si vas a Londres, no et perdis l'Sky Garden
Reviewed by marc
on
1:30:00
Rating:
Cap comentari: