Treball subsidiat

Últimament la renda mínima garantida està guanyant adeptes, i en guanyarà més a mesura que la tecnologia guanyi terreny a les tasques que fins ara ha realitzat l'ésser humà. Rebre diners pel fet d'existir no crec que sigui una solució viable, però s'han de buscar alternatives. I en comptes ciutadans exigint el dret a uns ingressos garantits, l'Estat hauria de vetllar pel dret d'aquests a treballar.

Si, com la ILP Renda Garantida Ciutadana demana, cada català en problemes econòmics percebés 664 € al mes, quin incentiu tindria per buscar feina i treballar per 800 €? Val la pena recordar que el salari mínim és de 707 € mensuals. Seria totalment justificable no treballar per aquest sou si prescindint de quaranta euros al mes no cal aixecar-se a les set del matí cada dia.  

L'objectiu d'aquest post és oferir solucions més viables i realistes, i forçant el DIEC, la proposta és substituir aquesta renda pel treball subsidiat. L'objectiu és el mateix, acabar amb la pobresa a la nostra societat, però aquesta té l'avantatge que, en paraules d'un comunista com Marx, "el treball dignifica a l'home", i a més, no distorsiona incentius. 

La idea surt d'un col·loqui amb el Professor i Conseller Mas-Colell en ser preguntat pels valors de les persones i em va cridar molt l'atenció. I és que de passar a no rebre res per la impossibilitat de trobar feina, a percebre 400 € pel fet de ser ciutadà d'un país, hi ha un pas intermig: que l'Estat ofereixi la possibilitat de treballar a aquelles persones que ho necessitin.

Les empreses generen ocupació quan es dóna una condició molt simple: el cost de contractar a un empleat és més petit que el benefici que li aporta. En una situació com l'actual, on contractar (i acomiadar) surt car, i on la demanda de productes no és elevada, les empreses privades no contracten nous treballadors i per això convivim amb un 16% d'atur. Però l'Estat té aquest poder de destinar diners allà on cregui convenient preocupant-se més per la rendibilitat social que per l'econòmica. Així doncs, no està subjecte a la restricció d'haver de generar ocupació econòmicament rentable (de fet ja en tenim bastants de funcionaris d'aquests). L'objectiu és que tothom qui ho desitgi pugui percebre una renda a canvi del seu treball, millorant enormement el drama actual on tan joves com pares de família volen, però no poden, treballar.

Definir quin tipus de feina s'hauria d'oferir de manera il·limitada no és senzill, i s'han de complir un seguit de requisits:

• Han de ser feines actualment inexistents, per no fer competència deslleial a altres sectors actualment productius.
• Han de poder ser realitzades per una gran majoria de la població, no poden requerir uns coneixements o condicions físiques específiques.
• Ha de permetre una elevada rotació de personal, per tant baix temps d'adaptació.
• No poden requerir grans inversions de capital per treballador. Per exemple, si per cada persona es necessita un cotxe, el govern gastaria massa en el cotxe i la gasolina quan l'objectiu és ajudar al treballador.
• (Aquesta és més delicada) Hauria de ser poc atractiva en termes de condicions i/o salari, per crear incentius per sortir d'aquest estat llindar subsidiat.
• Ha de buscar el màxim benefici social

Tasques com destriar la brossa per millorar la qualitat del reciclatge, netejar boscos o ser suport administratiu d'algun ajuntament serien exemples de feines que compleixen tots els requisits, tot i que és complicat trobar més exemples. 

Amb tots els defectes i problemes que podria tenir aplicar aquesta política (treballadors desmotivats, absentisme, problemes de mobilitat, finançament...), seria una mesura realista d'assegurar uns ingressos mínims per a tothom. 

L'article 24.3 de l'Estatut de Catalunya diu: " les famílies o persones en situació de pobresa tenen dret a accedir a una Renta Garantida Ciutadana que els garanteixi una vida digna". Mentre que uns proposen una renda "no subjecta a cap obligació de seguir cursos ni a l'obligació de participar en accions d'inserció social i laboral, perquè el dret a la vida és incondicional", crec que el millor és fer el que s'ha fet sempre per evitar incentius estranys: el salari s'ha de suar.