Els problemes de l'anglès

L’anglès és una llengua dinàmica, la que més ràpid s’adapta als nous temps. Que la gent busca coses a Google? They google it. Que la gent passa hores al Facebook? They are facebooking (no és broma). En canvi a la RAE encara es barallen per acceptar Dotor, Almóndiga o Otubre, tristament, tampoc és broma.

Per inventar-se paraules modernes no tenen cap problema, però els hi fallen els fonaments. Els hi falten mots bàsics, que s'utilitzen constantment, que un catalanoparlant troba molt a faltar. No demano que existeixin substituts de "tarrabastall", "seny" o "llonganissa", però sí tots i cadascun dels verbs que tenen a veure amb el menjar.

Perquè els anglesos no esmorzen, mengen l'esmorzar, no dinen, mengen el dinar, i no sopen, mengen el sopar. Tampoc tenen gaire clar si el berenar existeix, ni si l'àpat que es fa el vespre, que per ells va de les 6 a les 11, és supper, o dinner. Ja que creen paraules com xurros, podrien convertir els noms en verbs! (de fet ja existeixen, l'únic que són considerats massa posh i no s'utilitzen). 

Però el cas més evident i obviat per tots nosaltres, perquè és de les primeres coses que aprenem en anglès, és el you. No s'entén de cap de les maneres que no pronoms diferents per distingir el "tu" del "nosaltres", i més quan tampoc tenen conjugacions. Tot i que sí que hi ha una explicació històrica: fa uns segles, quan Shakespeare encara escrivia, la segona persona del singular era thou. Tot i així, el you era considerat més formal, com el vosté d'aquí. El fet és que, com que els anglesos són tan educats, o això diuen, tots es referien entre ells amb el pronom formal, fins que el thou va quedar en desús. Quan em van explicar aquesta història la meva reacció va ser: si tens una forma formal que s'utilitza en totes les ocasions, no deixa de ser formal? Però ja he decidit no buscar-li la lògica a aquesta llengua.

Tot i així, aquí tampoc ens salvem d'incoherències. Sobretot la del romà il·luminat que va decidir que les paraules tindrien gènere, i les forquilles serien femenines i els ganivets serien masculins. Una xinesa que està aprenent espanyol m'ha preguntat per aquest fet i no li he sabut què respondre.