EL BCE, QE, i el Deute d'Espanya

El passat 26 d'Octubre, Mario Draghi, president del BCE, va anunciar que ampliaria el QE fins al setembre de 2018, tot i que reduint el ritme de compres a 30.000 M€ mensuals en comptes dels 60.000 M€ que estarà comprant fins al gener. Què vol dir això i com ens afecta?

L'objectiu dels bancs centrals, i entre ells el del Banc Central Europeu, és mantenir la inflació a valors propers al 2%. A la zona euro, la inflació és massa baixa, però els tipus de interès ja estan a zero i per tant el BCE no els pot baixar més. El 9 de maig de 2015 va decidir iniciar un programa de compra d'actius públics (deute d'estats), conegut com el Quantitative Easing (QE), que en català es traduiria com a Expansió Quantitativa. 

El que es pugui decidir a Frankfurt pot semblar irrellevant però ens afecta, i molt. Perquè d'aquests 60.000 milions d'euros que cada mes el BCE injecta als mercats, 6.000 milions van destinats a comprar deute espanyol. A partir de 2018 l'aixeta rajarà menys, i en principi al Setembre de l'any que ve ja no en caurà ni una gota.

Abans de continuar, una aclaració: el BCE compra deute dels paisos al mercat secundari, no al primari, ja que l'article 123 del Tractat del Funcionament de la Unió Europea prohibeix comprar deute directament als paisos membres. Quina diferència hi ha entre el mercat primari i el secundari? És senzill: quan el Tesoro Público emet deute, el ven al mercat primari. Però si algú ha comprat un bo al mercat primari i se'n vol desfer, sempre el pot vendre al mercat secundari. Per tant, el BCE no compra deute directament a Espanya, sino que el compra a agents que l'han comprat directament.

Sigui com sigui, la combinació de tipos d'interès propers a zero (o negatius), i un banc que es dedica a comprar deute cada mes, implica que el cost de finançar-se, els tipus d'interes, baixen. I ho fan de manera artificial, perquè no baixen perquè Espanya sigui un gran país que no atravessa problemes polítics, té una taxa d'atur baixa i un dèficit controlat. Baixa perquè el BCE vol que sigui així. Si és bona o mala idea, el temps ho dirà.

El fet és que, amb un deute d'aproximadament 1.000.000 M€ (uns 20.000 euros per habitant, creixent a un ritme de 65€ al mes), Espanya està pagant, de mitjana, un 2.5% d'interès. Aquest valor és baix comparat amb valors passats, que ronden entre el 3.5% i el 5%. A més, per les noves emissions, es finança a 0.6%. Però de la mateixa manera que tot el que puja, baixa, en aquest cas, els interessos baixos acabaran pujant. I aquí arriba el problema.

Quan el QE acabi i els interessos comencin a pujar, el cost de finançar-se d'Espanya també ho farà. Imaginem que puja a un modest 3%. Això representaria que l'estat hauria de pagar 5.000M€ extres en concepte d'interessos. És molt o és poc? Us imagineu tot el pressupost destinat a sanitat, que últimament no està per tirar cohets? Doncs és més. Serà com si, de cop, el govern hagués de trobar diners per doblar tot el personal sanitari i totes les instal·lacions. Sense ànim de causar el pànic, no sé pas com s'ho farà, i molt em temo que els senyors Rajoy, De Guindos i Montoro tampoc. 

Tenim poc a dir-hi, però el que decideixi i faci el Banc Central Europeu ens afecta, i molt. Mai abans el diner havia sigut tan barat, la inflació és tan baixa que no la percebem, i els estats es financen a cost zero. Però this time is not different, ja veurem quan, i com, acaba petant.